3.Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.

Si comparem un ordinador amb una persona, podríem dir que la seva part

física (hardware) és com el cos humà —es pot tocar, és tangible—, mentre que
la part lògica (software) s’assemblaria al que anomenem «ment» de la persona
(intangible), i permet que l’ordinador faci la funció que se li encomana.
L’arquitectura que s’utilitza als ordinadors actuals va ser establerta l’any 1945
pel matemàtic hongarès-nord-americà John von Neumann. Des del punt de
vista físic, segons l’arquitectura de Neumann, en un ordinador es distingeixen
els elements següents.
• Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador,
processant instruccions per a això. Hi podem distingir:
— Unitat aritmeticològica (UAL): s’encarrega del processament de
dades i permet fer operacions simples, com ara suma, resta i desplaçament.
— Unitat de control (UC): s’encarrega de dur a terme el control, és a dir,
de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador
en funció de les instruccions.
— Registres: memòria interna del processador que proporciona les dades
a la unitat aritmeticològica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat
de les seves operacions.

4 Descobreix quins processadors s’estan instal·lant actualment en els ordinadors que es venen a les botigues d’informàtica.
En aquest article faré referència a Winaudit, un programa gratuït, que genera un inventari amb el hardware del nostre PC, a més d’oferir-nos tots els detalls de la seva configuració. És bastant semblant a l’Everest i a l’Aida32, però amb la gran diferència de que no tan sols ens diu quin és el sistema o sistemes operatius instal·lats; també analitza i ens dóna un llistat de tots els programes instal·lats, data de la instal·lació, a més de nombroses dades que ens poden ser de gran utilitat.

5 Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classiﬁcaries.

• Els dispositius perifèrics són els aparells
encarregats d’enviar i rebre les dades de
l’exterior.
• Classificació dels perifèrics:
– Perifèrics d’entrada
– Perifèrics de sortida
– Perifèrics d’emmagatzemament
– Perifèrics de comunicació
Perifèrics d’entrada
• Són els que permeten introduir les dades des
de l’exterior.

Exemples: Teclat, ratolí...

Perifèrics de sortida
• Són els que permeten veure el resultat del
procés.Exemples: Impressora, monitor...

Perifèrics d’emmagatzemament
• Són els perifèrics encarregats de guardar la
informació.
Exemple: Disc dur, pendrive...

Perifèrics de comunicació
• Són els que permeten la comunicació amb
dispositius remots.
Exemple: Targeta de xarxa, modems...

Connectors
• Els connectors s’utilitzen per a connectar els
dispositius als ports de l’ordinador i es troben
a l’extrem del cable de cada dispositiu.
• Ports d’entrada/sortida habituals:
– Dos ports PS/2 per a connectar ratolí i el teclat.
– Un o dos ports sèrie.
– Un port paral·lel
– Dos o més ports USB.
– Connectors d’audio

6.Com es pot classiﬁcar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?

• Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls especíﬁcs de

l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment

per:

— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet

treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.

— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el

sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.

• Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres

programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou).

Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una

multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP,

etcètera).

• Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques especíﬁques (processadors de

textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors,

programes educatius, ﬁnances, etcètera).

7 Amplia la informació sobre les aplicacions que apareixen en «Software d’aplicació» i que
no coneixes.

Algunos ejemplos de software aplicaciones son:

> Procesadores de texto. (Bloc de Notas)
> Editores. (PhotoShop para el Diseño Gráfico)
> Hojas de Cálculo. (MS Excel)
> Sistemas gestores de bases de datos. (MySQL)
> Programas de comunicaciones. (MSN Messenger)
> Paquetes integrados. (Ofimática: Word, Excel, PowerPoint…)
> Programas de diseño asistido por computador. (AutoCAD)

1. Buscar informació sobre la definicio d’informatica(diverses fonts)

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnología que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.

En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.

El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.

2. Arquitectura de l’ordinador( definició, parts, inventor, biografia)

és le disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.

També sol definir-se com la forma de seleccionar i interconnectar components del maquinari per crear computadores segons els requeriments de funcionalitat, rendiment i cost.

PARTS:

Memòria principal

La memòria la podem imaginar com una llista de cel·les en què poden llegir-se i escriure números. Cada cel·la, numerada amb una adreça, pot emmagatzemar un únic número. A aquesta memòria se li envien ordres de l'estil "posa el número 123 a la cel·la número 1357" o "afegeix el número que hi ha a la cel·la 1357 al número que hi ha a la cel·la 2468 i posa el resultat a la cel·la 1595". La informació que es guarda a la memòria pot representar qualsevol cosa, amb la mateixa facilitat. Des de lletres a números, o les mateixes instruccions del programari que indiquen a l'ordinador què fer. En tant que la CPU no diferencia entre els diferents tipus d'informació, és responsabilitat del programari donar significat a allò que la memòria tan sols veu com a números.

En la majoria d'ordinadors moderns, cada cel·la de memòria guarda els números binaris en grups de vuit bits (anomenat byte o octet en català). Cada octet pot representar fins a 256 números diferents; o bé des de 0 a 255 o des de -128 a +127. Per emmagatzemar números grans, es poden usar diversos octets consecutius (normalment, dos, quatre o vuit). Habitualment els números negatius es guarden en formatcomplement a dos. Són possibles altres formats, però normalment no es veuen fora d'aplicacions especialitzades o contextos històrics. En definitiva, un ordinador pot emmagatzemar qualsevol informació que es pugui representar d'alguna manera mitjançant números. Els ordinadors moderns tenen de milers de milions a un bilió de bytes de memoria

Ratolí

El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.

Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba lapuntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, elsprocessadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

Teclat

Un teclat de computadora és un periféric, físic o virtual (per exemple teclats de pantalla o teclats táctils), utilizats per a la introducció d'ordres i dades en una computadora. Té el seu origen en els teletips i les màquines d'escriure elèctriques, que és van utilitzar com a teclats dels primers ordinadors i dispositius d'enmagatzematge (grabadores de cinta de paper y targetes perforades).

Multitasca

Mentre que un ordinador pot només executar un programa, normalment és necessari executar varis programes alhora o si més no simular-ho. Això s'aconsegueix amb la multitasca: tot i que l'ordinador executa un sol programa a cada moment, el fet que els diferents programes es vagin succeint en ordre molt ràpidament (mitjançant canvis de context) provoca la sensació que aquests diferents programes s'executen en paral·lel, tot i només executar-se'n un en qualsevol instant donat.

Blaise Pascal

Blaise Pascal (19 de junio 1623 en Clermont; 19 de agosto de 1662 en París) fue un matemático, físico, filósofo católico y escritor. Sus contribuciones a las matemáticas y las ciencias naturales incluyen el diseño y construcción de calculadoras mecánicas, aportes a laTeoría de la probabilidad, investigaciones sobre los fluidos y la aclaración de conceptos tales como la presión y el vacío. Después de una experiencia religiosa profunda en 1654, Pascal abandonó las matemáticas y la física para dedicarse a la filosofía y a la teología.

Blaise Pascal nació en el seno de una familia noble en Clermont (hoy en día Clermont-Ferrand) en la zona de Auvernia, del Macizo Centralfrancés. Su padre, Étienne Pascal, tras haber recibido una formación como jurista en París, era un magistrado de alto rango (maître des requêtes)¹ que se desempeñaba como juez vicepresidente del tribunal de impuestos de Auvernia en Clermont. Por otra parte, Étienne Pascal destacaría más tarde como matemático. Su madre, Antoinette Begon provenía de una familia burguesa de comerciantes acomodados que también aspiraba a la Noblesse de robe. Blaise Pascal tenía dos hermanas, Gilberte y Jaqueline. A la primera, tres años mayor que Blaise, se le conoce mucho más, puesto que fue ella quien escribió la primera biografía publicada sobre su hermano. Al nacer Jaqueline, su hermana dos años menor, la madre no logró recuperarse de aquel parto complicado y el puerperio, de modo que Pascal perdió su madre a la temprana edad de tres años.

Algún tiempo después, ya sin la madre, Étienne Pascal se trasladó con su familia a París, llevando también a una niñera que estaba a cargo del cuidado de sus tres hijos semihuérfanos. Blaise tenía para entonces ocho años y el objetivo de su padre era abrirle en la capital francesa mayores posibilidades que las existentes en la provincia para su educación y despliegue de capacidades. Para todos los hijos, pero particularmente para Blaise, quien llamaba mucho la atención por su capacidad intelectual superdotada.

Llenguatge de programació

Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment unordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).

Actualment existeixen milers de llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament Alguns dels més extensos són ASM,

Xarxa

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN,Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

Sistema operatiu

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.^[1]

El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs(application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI(interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu. Per a les funcions del maquinari (hardware) com d'entrada (input) i sortida (output) i l'assignació de memòria, el sistema operatiu actua com a intermediari entre els programes d'aplicació i el maquinari de l'equip.^[2][3]

Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X;^[4] també Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils; Microsoft Windows és una família de sistemes operatius propietaris més utilitzat en els ordinadors personals i és el més habitual dels sistemes operatius per a ordinadors personals, amb un 90% de la quota de mercat.^[5][6][7] Mentre, en el segment de servidors i sistemes encastats el seu ús està dividit entre diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.

Para explicar la definición anterior, entiéndase a un Agente inteligente que permite pensar, evaluar y actuar conforme a ciertos principios de optimidad y consistencia , para satisfacer algún objetivo o finalidad. De acuerdo al concepto previo, racionalidad es más general y por ello más adecuado que inteligencia para definir la naturaleza del objetivo de esta disciplina.

Por lo tanto, y de manera más específica la inteligencia artificial es la disciplina que se encarga de construir procesos que al ser ejecutados sobre una arquitectura física producen acciones o resultados que maximizan una medida de rendimiento determinada, basándose en la secuencia de entradas percibidas y en el conocimiento almacenado en tal arquitectura.

Existen distintos tipos de conocimiento y medios de representación del conocimiento, el cual puede ser cargado en el agente por su diseñador o puede ser aprendido por el mismo agente utilizando técnicas de aprendizaje.

También se distinguen varios tipos de procesos válidos para obtener resultados racionales, que determinan el tipo de agente inteligente. De más simples a más complejos, los cinco principales tipos de procesos son:

§ Ejecución de una respuesta predeterminada por cada entrada (análogas a actos reflejos en seres vivos).

§ Búsqueda del estado requerido en el conjunto de los estados producidos por las acciones posibles.

§ Algoritmos genéticos (análogo al proceso de evolución de las cadenas de ADN).

§ Redes neuronales artificiales (análogo al funcionamiento físico del cerebro de animales y humanos).

§ Razonamiento mediante una lógica formal (análogo al pensamiento abstracto humano).

También existen distintos tipos de percepciones y acciones, pueden ser obtenidas y producidas, respectivamente por sensores físicos y sensores mecánicos en máquinas, pulsos eléctricos u ópticos en computadoras, tanto como por entradas y salidas de bits de un software y su entorno software.

Varios ejemplos se encuentran en el área de control de sistemas, planificación automática, la habilidad de responder a diagnósticos y a consultas de los consumidores, reconocimiento de escritura, reconocimiento del habla y reconocimiento de patrones. Los sistemas de IA actualmente son parte de la rutina en campos como economía, medicina, ingeniería y lamilicia, y se ha usado en gran variedad de aplicaciones de software, juegos de estrategia como ajedrez de computador y otros videojuegos

informàtica, un tipus d'art

lunes, 19 de diciembre de 2011

zeitgeist 2011

miércoles, 7 de diciembre de 2011

sortida de monserrat

lunes, 5 de diciembre de 2011

Activitats proposades

jueves, 10 de noviembre de 2011

jueves, 6 de octubre de 2011

PERIFÊRICS

miércoles, 5 de octubre de 2011

QUÈ ES LA INFORMÀTICA